Resum:
El gran desenvolupament de la teoria de jocs va tenir lloc als anys 40 i 50 del segle passat com una eina matemàtica per estudiar la presa de decisions en l’economia i les ciències socials. Els jocs més coneguts son jocs no cooperatius on cada agent tria independentment la seva estratègia, sabent que el seu resultat dependrà també de la tria feta pels altres agents. També hi ha jocs cooperatius on els agents no prenen accions independentment sinó que es coordinen per assolir més eficiència, i després esperen repartir-se els guanys d’una forma equitativa. Més recentment, la teoria de jocs ha donat lloc al disseny de mecanismes, que es planteja el problema a l’inrevés: una institució parteix del resultat que vol assolir i dissenya un joc de forma que quan els agents el juguen lliurement i de forma independent arriben al resultat desitjat.
Marina Núñez és doctora en matemàtiques i investigadora al Departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial de la Universitat de Barcelona, on actualment n’és la directora. La seva àrea de recerca és la teoría de jocs, en particular els jocs cooperatius i els problemas d’assignació de bens indivisibles
