Quant de temps cal comptar per dedicar a l’activitat?
Els centres que ho fan millor (els que envien primer totes les respostes) triguen, habitualment, al voltant d’una hora.
Habitualment hi ha una colla de centres que ho envien també tot bé dedicant-hi més d’una hora i mitja, o dues…
Però és clar que del que es tracta és de que els alumnes facin una estona problemes, que s’ho comentin entre els alumnes, etc… i que si un centre pensa que hi pot dedicar un cert temps i no ha acabat de reeixir amb totes les solucions… també ha fet una bona feina. En totes les convocatìres n’hi ha també una bona colla d’aquests centres.
Quina és la millor hora per fer l’activitat? Com que era difícil “posar d’acord a tothom” en aquest aspecte actualment cada centre ho fa en l’horari que s’adapti millor a la seva organització. Val a dir que hi ha centres que ho fan en horari de classe i d’altres que ho fan com activitat voluntària fora d’horari escolar… i n’estan molt contents!
No cal inscripció prèvia. El mateix “dia D” a l’hora que us vagi bé s’omple el formulari i aleshores comença a comptar el temps de l’activitat.
No hi ha incripció individual d’alumnes sinó l’equip del centre; es demana només el nom i dades d’un professor o una professora.
Per als equips que es conviden a l’acte d’entrega de premis… aleshores sí que se’ls demanen els noms dels components de l’equip.
Quants alumnes poden formar l’equip?
Atenent a la diversitat de “maneres de fer” dels centres sempre s’ha cregut que la millor cosa que es podía posar a les instruccions és “cada centre organitzarà l’equip com li vagi millor”. Se n’han constatat variants diverses: centres que ho fan amb alguns alumnes seleccionats i altres que ho han fet com a treball de classe, és a dir amb un equip molt nombrós. Però segurament el més habitual és que ho facin un grup d’alumnes interessats.
La idea clau per a l’organització de l’activitat és Un equip = conjunt d’alumnes reunits en una aula treballant en grup i subgrups
En un centre, poden participar dos grups independents? I a diferents hores?
Sí; està previst que en un mateix centre puguin participar dos equips que treballin independentment. Potser podríem dir que un equip vol dir alumnes reunits en una aula que s’ajuden i col·laboren. No es posa cap impediment a que dos equips d’un centre participin a hores diferents, treballant independentment. Com que el que se suposa és que el que volen els participants és “gaudir fent problemes” ja se suposa que “no faran trampa” i els de l’equip que participi primer no diran les respostes a l’equip que participi segon…
Per l’estructura de l’activitat es podria resumir dient que “un equip el formen alumnes treballant en una mateixa aula”.
Dos subgrups. La idea és que l’equip es desdobli en dos “nivells”, dos subgrups.
Està pensat que un subgrup comenci amb el primer conjunt de problemes (els que en diem de la branca d’olivera) i, alhora, un altre subgrup poden treballar el segon conjunt de problemes (els que en diem del colom de la pau). Per acabar, tots junts s’ajuden i fan els dos reptes finals. I per si s’hi vol destinar més temps, es proposen dos reptes “de propina” per treballar tot l’equip junt.
Per què els problemes “més difícils” no són els dos reptes finals? Tot i que sempre és molt subjectiu valorar la dificultat delsproblemes, “afinant” una mica el punt anterior, diríem que l’activitat està pensada perquè el primer grup de problemes el treballi el subgrup d’alumnes format, diem-ne, pel menuts (els de nivell escolar més baix); diem que aquests problemes són “potser els més fàcils”. Alhora un altre subgrup (imaginem que són els més grans, els del nivell escolar més alt) poden treballar el segon grup de problemes (que la idea és que aquí hi hagi “els més difícils” i que eventualment poden suposar “que se sap tot el que es fa al primer curs que correspon a la convocatòria” ). Per acabar, els dos reptes finals, en els quals com que se suposa que convé que hi treballi tothom ja no estaran adreçats “als més grans”.
En molts centres fan grups relativament grans i això ens han explicat alguns centres que participen amb èxit: cada subgrup es desdobla i confronta resultats abans d’enviar-los. Imaginem que tenim 9 alumnes de tercer i 9 de quart. Fem tres subgrups de 3 a tercer i tres sugbrups de tres a 4t. Els tres subgrups de tercer van treballant, però abans d’enviar resultats comproven els seus resultats i miren si els dóna el mateix.. Semblantment els de quart. I al final treballen tots alhora, però potser no “tots en grup” sinó que fan el problema per separat i comproven resultats.
Idea-clau: comparació de resultats i col·laboració. La idea amb què, ja fa uns quants anys, vam dissenyar els problemes a l’esprint es basaba en la col·laboració entre diversos gconjunts d’alumnes, la confrontació de resultats i l’eventual debat de “a veure qui ho té bé” i, sobre tot, entendre el “per què” ens va semblar que podria ser enriquidor. Les opinions rebudes al llarg d’aquests anys ens animen a continuar amb aquest aidea.
El dia 20 de març de 2003, ignorant les multitudinàries mobilitzacions ciutadanes anteriors contra la guerra, i prescindint del Consell de Seguretat de les Nacions Unides que l’havia declarada il·legal, va començar la invasió d’Iraq per part d’una coalició formada per exèrcits d’alguns països.
El mateix dia 20 de març de 2003 se celebrava a casa nostra la prova Cangur. Alguns alumnes van decidir no presentar-se a fer la prova Cangur com a senyal de protesta. Tot i que des de la comissió organitzadora (que aleshores emparava els Problemes a l’esprint) vam trobar sorprenent aquesta decisió, vam voler manifestar el nostre suport a aquests alumnes i adherir-nos al clam gairebé unànime contra la guerra. I ho vam fer redissenyant el tauler de presentació dels problemes a l’esprint amb la referència de “No a la guerra”.
Com que la situació encara no ha canviat de manera subtancial i com que sempre farem nostra la idea de “No a la guerra”, fins ara no hem vist motiu per variar la imatge del tauler de presentació dels Problemes a l’esprint.
