Els investigadors catalans Xavier Tolsa (UAB), Xavier Cabré (UPC), Joaquim Ortega (UB) i David Asperó (UEA), i el valencià Gabriel Navarro (UV) han estat convidats com a conferenciants al proper Congrés Internacional de Matemàtics (ICM), que tindrà lloc a Filadèlfia (Estats Units) entre el 23 i el 30 de juliol de l’any 2026. És un honor per la SCM tenir-los com a socis.
El Congrés Internacional de Matemàtiques, organitzat per la Unió Matemàtica Internacional (IMU), és l’esdeveniment més prestigiós en l’àmbit de les matemàtiques. Es celebra cada quatre anys i aplega milers de matemàtics d’arreu del món per compartir els avenços més rellevants en tots els camps de la disciplina. És a l’ICM que s’entreguen les Medalles Fields, un dels reconeixements més importants en matemàtiques, per investigadors o investigadores de menys de 40 anys.
La distinció de conferenciants a l’ICM només es concedeix a figures de reconegut prestigi internacional. En aquesta edició han estat convidades 21 persones com a conferenciants plenaris, entre ells Xavier Tolsa, que oferirà una conferència de 60 minuts. Entre les 20 seccions temàtiques del congrés, que inclouen diverses conferències de 45 minuts, en destaquem David Asperó a la secció de lògica, Gabriel Navarro a la d’àlgebra, Joaquim Ortega a la d’anàlisis, i Xavier Cabré a la d’equacions en derivades parcials.
També hi ha estat convidada Núria Planas (UAB), membre del comitè executiu de la comissió d’educació de la IMU, que participarà en una taula rodona sobre educació matemàtica.
Trobareu més informació del congrés al web.
Xavier Tolsa Domènech (UAB, ICREA i CRM) és un dels analistes més destacats del món, reconegut per les seves contribucions fonamentals a l’anàlisi harmònica, la teoria geomètrica de la mesura i la teoria del potencial.
Es va doctorar en matemàtiques el 1998 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i va fer estades postdoctorals a les universitats de Göteborg i París-Sud. Des de l’any 2003 és professor de recerca ICREA a la UAB.
És especialment conegut per haver demostrat el 2002 que la capacitat analítica és semiadditiva, resolent un problema obert des dels anys seixanta. En col·laboració amb Nazarov i Volberg, va resoldre la conjectura de David–Semmes sobre les transformades de Riesz i rectificabilitat, el que els va portar a rebre el premi Frontiers of Science Award 2023. En els darrers anys, ha resolt diversos problemes oberts en anàlisi, com la famosa conjectura epsilon de Carleson, el problema de la continuació única al límit per funcions harmòniques en dominis Lipschitz amb constant petita, el problema de regularitat de l’equació de Laplace en dominis irregulars corda-arc, i la caracterització geomètrica dels dominis corkscrew Ahlfors regulars per als quals el problema de Dirichlet és resoluble en L^p.
Ha rebut diversos premis per les seves contribucions matemàtiques, com el Premio Nacional de Investigación Julio Rey Pastor (2024), el Premi Rei Jaume I (2019), el Premi de la Societat Matemàtica Europea (2004), el Salem Prize (2002), i dues ERC Advanced Grants, la segona de les quals finança el seu projecte actual sobre anàlisi geomètrica i teoria del potencial.
Amb aquesta trajectòria excepcional, és un orgull per la comunitat matemàtica catalana que Xavier Tolsa hagi estat convidat com a conferenciant plenari al Congrés Internacional de Matemàtics ICM 2026. De fet, ja va ser convidat l’any 2006 com a conferenciant en una secció temàtica, que també és un gran reconeixement.
Xavier Cabré Vilagut (UPC, ICREA i CRM) és un dels matemàtics més destacats en l’àmbit de les equacions en derivades parcials, i de l’anàlisi matemàtica.
Doctorat en matemàtiques el 1994 al Courant Institute de la Universitat de Nova York (NYU), va ser membre de l’Institute for Advanced Study de Princeton, i professor titular a Texas. Des de l’any 2003 és professor de recerca ICREA a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha dirigit tesis doctorals de matemàtics destacats com són Xavier Ros-Oton i Joaquim Serra.
D’entre els seus resultats, en podríem destacar una versió millorada de la desigualtat d’Alexandroff-Bakelman-Pucci, l’extensió de la desigualtat de Harnack de Krylov-Safonov per a processos de difusió en varietats Riemannianes, la demostració de la conjectura De Giorgi sobre transicions de fase en dimensió 3, una nova demostració de la desigualtat isoperimètrica clàssica, estimacions de gradient per a grafs minimals no locals, i la prova de la regularitat Hölder de solucions estables d’equacions el·líptiques semilineals fins a la dimensió òptima 9.
Cabré ha estat guardonat amb el premi Frontiers of Science Award 2023, és Fellow de l’American Mathematical Society, i va ser conferenciant plenari al 8è Congrés Europeu de Matemàtiques l’any 2021 a Portoroz (Eslovènia). És també membre acadèmic de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des del 2025, del que la Societat Catalana de Matemàtiques és societat filial.
El juliol del proper any 2026, oferirà una conferència a la secció d’Equacions Derivades Parcials del Congrés Internacional de Matemàtics.
Joaquim Ortega Cerdà (UB), és un matemàtic especialitzat en anàlisi complexa i anàlisi harmònica, reconegut internacionalment per les seves aportacions en àrees com les equacions de Cauchy-Riemann no homogènies, sèries de Dirichlet, nuclis de Bergman i processos puntuals aleatoris.
Ortega ha fet aportacions molt destacades a l’estudi dels espais de funcions holomorfes, especialment en la caracterització mètrica/geomètrica de les seqüències de mostreig i interpolació, el que el va portar a resoldre un problema plantejat per Duffin i Schaeffer el 1952, sobre quan els exponencials formen una base a L² d’un interval. També ha desenvolupat desigualtats precises per a funcions d’un polidisc d’infinites dimensions, contribuint a la teoria de sèries de Dirichlet. Un dels seus resultats més coneguts en aquest àmbit és la demostració que la desigualtat de Bohnenblust-Hille per a polinomis homogenis és hipercontractiva. Més recentment, ha fet un estudi sistemàtic de l’equidistribució de punts en varietats complexes, tant en entorns deterministes com aleatoris. Destaquen els seus treballs sobre punts de Fekete i la resolució del problema de Shub i Smale trobant condicions òptimes perquè les arrels de polinomis estiguin ben distribuïdes i el mètode de Newton sigui eficient.
Ha publicat més de 75 articles i ha estat convidat a fer conferències a més de 100 congressos, entre ells el 7è Congrés Europeu de Matemàtiques a Berlín (Alemanya). Ha estat reconegut amb el Journal of Complexity Best Paper Award (2016), la distinció ICREA Academia (2025-2030), i és Fellow de la Reial Societat Noruega de Ciències i Lletres.
Ha estat convidat a oferir una conferència al Congrés Internacional de Matemàtics de l’any 2026, en la seccional dedicada a l’anàlisi.
David Asperó (UEA, University of East Anglia), és un dels liders mundials en Teoria de Conjunts, especialment en forcing, axiomes de forcing, grans cardinals i combinatòria infinita. Ha desenvolupat nous mètodes sofisticats de forcing usant sistemes de models com a condicions laterals i treballant en varis tipus d’axiomes de forcing.
Format a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 2000, és actualment professor associat a la Universitat d’Ànglia de l’Est (UEA).
És especialment conegut pel teorema d’Asperó-Schindler, que demostra que el màxim de Martin implica l’axioma de Woodin (*), que culminà dècades de recerca sobre axiomes forts de forcing i validà l’axioma de Woodin com a possible axioma fonamental de la teoria de conjunts, resolent moltes qüestions independents de ZFC, inclòs el problema del continu de Cantor. Per a aquest treball, Asperó i Schindler van ser guardonats amb la Hausdorff medal (2022) per la Societat Europea de Teoria de Conjunts, el Best Paper Prize pel BIMSA (2023) i el Dov Gabbay Prize (2024).
Anteriorment, ja havia resolt, juntament amb Larson i Moore, el problema de Woodin.
David Asperó oferirà a l’ICM 2026 una conferència seccional en l’àrea de lògica, juntament amb Ralf Schindler.
Gabriel Navarro (UV) és catedràtic de Matemàtiques a la Universitat de València i un dels referents internacionals en teoria de representacions de grups finits.
Es va doctorar a la Universitat de València i va fer una estada postdoctoral als Estats Units. Ha estat investigador visitant a institucions com el MSRI (Berkeley) i la Universitat de Wisconsin–Madison, on ha col·laborat i impartit docència en diverses ocasions.
Ha fet aportacions fonamentals a les demostracions de la conjectura de McKay i de la conjectura de Brauer d’altura zero, que han obert el camí per abordar altres conjectures més profundes com la de pesos d’Alperin. És especialment reconegut per haver formulat una versió Galoisiana de la conjectura de McKay, que ha esdevingut una eina central en teoria de caràcters.
Navarro és Fellow de l’American Mathematical Society, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i fou nomenat primer Distinguished Speaker per la Societat Matemàtica Europea. Des de fa alguns anys, és també soci de la Societat Catalana de Matemàtiques.
Ha coorganitzat trobades internacionals de referència en teoria de grups, a centres com Oberwolfach, MSRI, Banff i la Universitat de Princeton. Ha publicat més de 200 articles en revistes internacionals i és autor dels llibres Character Theory and the McKay Conjecture i Blocks and Characters of Finite Groups, de gran referència en el camp.
En reconeixement a la seva trajectòria i impacte dins la teoria de representacions de grups finits, Gabriel Navarro ha estat convidat a impartir una conferència seccional a l’ICM 2026 a la secció d’àlgebra.
La presència d’aquests investigadors en aquest escenari mundial tan exclusiu suposa un gran reconeixement per a la recerca matemàtica feta a Catalunya, demostrant el nivell d’excel·lència assolit pels departaments de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Barcelona (UB), en conjunció amb el Centre de Recerca Matemàtica (CRM), projectant la comunitat matemàtica catalana en una posició rellevant dins de la recerca matemàtica internacional.
Fins ara, tan sols tres matemàtics catalans han fet conferències al Congrés Internacional de Matemàtics, tots com a conferenciants seccionals: Xavier Tolsa en anàlisi, i David Nualart sobre aplicacions de la matemàtica a la Ciència, tots dos a l’edició que es va fer l’any 2006 a Madrid, i anteriorment Esteban Terradas, que va parlar sobre Mecànica, Matemàtica Física i Astronomia l’any 1912 a Cambridge.
Aquesta fita és també un estímul per a les noves generacions de matemàtics, i una oportunitat per visibilitzar aquesta disciplina fonamental.
