{"id":15178,"date":"2024-09-26T12:22:45","date_gmt":"2024-09-26T10:22:45","guid":{"rendered":"https:\/\/scm.iec.cat\/?post_type=sessions&#038;p=15178"},"modified":"2024-10-04T12:26:05","modified_gmt":"2024-10-04T10:26:05","slug":"2024-tfm-comunicacions","status":"publish","type":"sessions","link":"https:\/\/scm.iec.cat\/eng\/sessions\/2024-tfm-comunicacions\/","title":{"rendered":"2024-TFM-Comunicacions"},"content":{"rendered":"<h2>16:00 &#8211; 17:00<\/h2>\n<h5><em>Una introducci\u00f3 a la integraci\u00f3 estoc\u00e0stica<br \/>\n<\/em>Salim Boukfal (UB)<\/h5>\n<p>L&#8217;objectiu d&#8217;aquest treball \u00e9s estendre la noci\u00f3 d&#8217;integral estoc\u00e0stica respecte del moviment Browni\u00e0, estudiada a l&#8217;assignatura de C\u00e0lcul Estoc\u00e0stic del M\u00e0ster en Matem\u00e0tica Avan\u00e7ada de la UB, a processos m\u00e9s generals com s\u00f3n les martingales. Un cop feta aquesta tasca, veiem com podem definir integrals respecte camps aleatoris (processos que poden dependre de m\u00e9s d&#8217;un par\u00e0metre), comen\u00e7ant pel soroll blanc Gaussi\u00e0 i, finalment, passant a mesures de martingala. A part de fer les construccions pertinents, tamb\u00e9 es presenten un parell de resultats d&#8217;aproximaci\u00f3 en llei on provem que la llei de la integral estoc\u00e0stica respecte del moviment Browni\u00e0 o del soroll blanc Gaussi\u00e0 (en dues dimensions) es poden aproximar per integrals respecte passeigs aleatoris en una o dues dimensions, respectivament.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h5><em>Equacions diferencials estoc\u00e0stiques dirigides per un moviment Browni\u00e0 fraccionari<br \/>\n<\/em>\u00d2scar Bur\u00e9s (UB)<\/h5>\n<p>El treball \u00e9s un estudi general d&#8217;equacions diferencials estoc\u00e0stiques (SDEs) dirigides per un moviment Browni\u00e0 fraccionari (fBm) amb \u00edndex de Hurst major que 1\/2. Primerament, es defineix la integral estoc\u00e0stica respecte del fBm i s&#8217;estudia l&#8217;exist\u00e8ncia i unicitat de solucions de SDEs generals. Despr\u00e9s, fent servir C\u00e0lcul de Malliavin adaptat al fBm s&#8217;estudia la continuitat absoluta de la llei de la soluci\u00f3 a una SDE general. Per \u00faltim, fent servir t\u00e8cniques de C\u00e0lcul de Malliavin m\u00e9s potents, s&#8217;aconsegueix donar fites Gaussianes de la densitat de les solucions d&#8217;una fam\u00edlia de SDEs.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h5><em>Regularitat de fronteres lliure Lipschitz en el problema d&#8217;Alt-Caffarelli<br \/>\n<\/em>Joan Domingo Pasarin (UB)<\/h5>\n<p>En aquest treball estudiem la regularitat de les fronteres lliures Lipschitz en el problema d&#8217;Alt-Caffarelli. Demostrem que aquestes s\u00f3n <em>C<sup>1,<\/sup><\/em><sup><span lang=\"el\" title=\"Texto en idioma griego\">\u03b1<\/span><\/sup> fent \u00fas de la invari\u00e0ncia per reescalament del problema i la regularitat Lipschitz inicial de la frontera. A m\u00e9s, tamb\u00e9 mostrem que les fronteres\u00a0<em>C<sup>1,<\/sup><\/em><sup><span lang=\"el\" title=\"Texto en idioma griego\">\u03b1<\/span><\/sup> s\u00f3n <em>C<\/em><sup><span class=\"kY2IgmnCmOGjharHErah\">\u221e<\/span><\/sup>, cosa que, combinada amb el resultat anterior, implica que les fronteres lliures Lipschitz s\u00f3n <em>C<\/em><sup><span class=\"kY2IgmnCmOGjharHErah\">\u221e<\/span><\/sup>.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h5><em>Bretxa espectral dels models de bossa de l&#8217;MIT generalitzats<br \/>\n<\/em>Joaquim Duran i Lamiel (UPC)<\/h5>\n<p>Estudiem propietats espectrals dels models generalitzats de MIT. Aquests s\u00f3n operadors de Dirac actuant en dominis de <span class=\"kY2IgmnCmOGjharHErah\">\u211d<\/span><sup>3<\/sup> amb condicions de frontera que generen confinament. El seu autovalor positiu m\u00e9s baix \u00e9s d&#8217;especial inter\u00e8s, i s&#8217;ha conjecturat que \u00e9s m\u00ednim per a una bola entre tots els dominis amb volum fixat.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2>17:30 &#8211; 18:30<\/h2>\n<h5><em>Teoria unificada de la din\u00e0mica de presa de decisions: perspectives de control \u00f2ptim i d&#8217;horitz\u00f3 infinit<br \/>\n<\/em>Fl\u00e0via Ferr\u00fas (UB)<\/h5>\n<p>L&#8217;objectiu principal d&#8217;aquest projecte \u00e9s desenvolupar un marc te\u00f2ric unificador del control motor i la presa de decisions. Amb aquesta finalitat, primerament es presenta una introducci\u00f3 al c\u00e0lcul variacional i la teoria del control \u00f2ptim per tal de construir una base te\u00f2rica s\u00f2lida com a mitj\u00e0 per entendre la din\u00e0mica del sistema. Tot seguit i en base al context te\u00f2ric presentat, es proposa un sistema din\u00e0mic lineal generador com a aproximaci\u00f3 al sistema f\u00edsic estudiat. Posteriorment, es desenvolupa un model seq\u00fcencial per tal de realitzar la predicci\u00f3 i simulaci\u00f3 de traject\u00f2ries, aproximant les experimentals a partir de la formulaci\u00f3 d&#8217;Horitz\u00f3 Infinit. Donada la complexitat de trobar una soluci\u00f3 anal\u00edtica exacta per al sistema din\u00e0mic considerat, el filtre de Kalman es presenta i s&#8217;estudia com un m\u00e8tode prec\u00eds per trobar les millors estimacions per al vector d&#8217;estat real dels perfils de posici\u00f3 i velocitat.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h5><em>En les conques d&#8217;atracci\u00f3 dels algoritmes de cerca d\u2019arrels<br \/>\n<\/em>David Rosado Rodr\u00edguez (UB)<\/h5>\n<p>Els algoritmes de cerca d&#8217;arrels han estat hist\u00f2ricament utilitzats per resoldre num\u00e8ricament equacions no lineals de la forma <em>f(x)=0<\/em>. El m\u00e8tode de Newton, una de les t\u00e8cniques m\u00e9s conegudes, va comen\u00e7ar a ser analitzat com a sistema din\u00e0mic al pla complex a finals del segle XIX. Aquest treball explora la din\u00e0mica dels m\u00e8todes de la fam\u00edlia Traub parametritzada <em>T<sub>p,<\/sub><\/em><sub><span class=\"kY2IgmnCmOGjharHErah\">\u03b4<\/span><\/sub> aplicada a polinomis. Aquests m\u00e8todes inclouen un ventall des del m\u00e8tode de Newton (<span class=\"kY2IgmnCmOGjharHErah\">\u03b4=0<\/span>) fins al m\u00e8tode de Traub (<span class=\"kY2IgmnCmOGjharHErah\">\u03b4=1<\/span>). El nostre enfocament rau a investigar diverses propietats topol\u00f2giques de les conques d&#8217;atracci\u00f3, particularment la seva simple connectivitat i la no acotaci\u00f3, que s\u00f3n crucials per identificar un conjunt universal de condicions inicials que assegurin la converg\u00e8ncia a totes les arrels de <em>p<\/em>. Mentre que aquestes propietats topol\u00f2giques ja estan demostrades pel m\u00e8tode de Newton (<span class=\"kY2IgmnCmOGjharHErah\">\u03b4=0<\/span>), romanen obertes per a <span class=\"kY2IgmnCmOGjharHErah\">\u03b4\u22600<\/span>. Presentem resultats que contribueixen a abordar aquest problema obert, incloent-hi una demostraci\u00f3 per casos on <span class=\"kY2IgmnCmOGjharHErah\">\u03b4<\/span> \u00e9s proper a 0 i per a la fam\u00edlia de polinomis <em>p<sub>d<\/sub>(z)=z(z<sup>d<\/sup>-1)<\/em>.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h5><em>M\u00f2duls de branques planes amb un \u00fanic exponent caracter\u00edstic<br \/>\n<\/em>Mar\u00eda de Leyva Elola-Olaso (UPC)<\/h5>\n<p>Estudiem l&#8217;espai m\u00f2dul de branques planes amb un \u00fanic exponent caracter\u00edstic mitjan\u00e7ant una estratificaci\u00f3 utilitzant el semim\u00f2dul de valors de l&#8217;ideal jacobi\u00e0 de la branca. En particular, estudiem com abordar el problema mitjan\u00e7ant diferents t\u00e8cniques. En primer lloc, proporcionem un procediment algor\u00edtmic basat en el procediment de Casas-Alvero, que, sota algunes suposicions, descriu els estrats. Incloem una implementaci\u00f3 a Maple d&#8217;aquest algorisme. A m\u00e9s, comparem la nostra estratificaci\u00f3 amb una estudiada pr\u00e8viament per Peraire a l&#8217;any 1998 a partir de l&#8217;invariant de Zariski. Aix\u00f2 ens permet fer algunes reflexions sobre els reptes de calcular la dimensi\u00f3 dels nostres estrats, que perfeccionen els estrats de Peraire, i presentar algunes noves eines per abordar el problema.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h5><em>T\u00e8cniques geom\u00e8triques en monogene\u00efcitat<br \/>\n<\/em>Francesc Pedret (UPC)<\/h5>\n<p>Un cos de nombres <em>K<\/em> \u00e9s monogen si el seu anell d&#8217;enters est\u00e0 generat per un sol element com a <span class=\"kY2IgmnCmOGjharHErah\">\u2124<\/span>-\u00e0lgebra. En el cas c\u00fabic, determinar si <em>K<\/em> \u00e9s monogen o no \u00e9s equivalent a resoldre l&#8217;equaci\u00f3 diof\u00e0ntica |<em>I<sub>K<\/sub>(X,Y)<\/em>| = 1 sobre <span class=\"kY2IgmnCmOGjharHErah\">\u2124<\/span>, on <em>I<sub>K<\/sub><\/em> \u00e9s la forma \u00edndex del cos. Una soluci\u00f3 entera determina un punt racional a la corba de g\u00e8nere 1,\u00a0 <em>I<sub>K<\/sub>(X,Y) = Z<sup>3<\/sup><\/em>. Mitjan\u00e7ant aquesta construcci\u00f3, es pot demostrar que un cos c\u00fabic <em>K<\/em> amb discriminant <em>D<\/em> determina una \ud835\udd3d<sub>3<\/sub>-\u00f2rbita en <em>H<sup>1<\/sup>(<\/em>\u211a<em>, E[3])<\/em>, on <em>E<\/em> \u00e9s la corba el\u00b7l\u00edptica definida per <em>Y<sup>2<\/sup> = 4X<sup>3<\/sup> + D<\/em>.<br \/>\nDonem la construcci\u00f3 expl\u00edcita d&#8217;aquesta \u00f2rbita pel cas de cossos c\u00fabics purs i caracteritzem la suma de cocicles associats a cossos no isomorfs.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h5><em>Ideals d&#8217;arrels p<sup>e<\/sup>&#8211;<span class=\"hiddenSpellError\">\u00e8simes<\/span> de corbes al pla en caracter\u00edstica positiva<br \/>\n<\/em>Pedro L\u00f3pez Sancha (UPC)<\/h5>\n<p>L&#8217;estudi de les singularitats en varietats algebraiques ha estat un camp de recerca pr\u00f2sper i s&#8217;ha convertit en un focus central en la geometria algebraica moderna. Un enfocament com\u00fa per entendre aquestes singularitats \u00e9s adjuntant invariants que les caracteritzen.<br \/>\nEn aquest projecte, calculem diversos invariants de singularitats en corbes planes definides sobre camps de caracter\u00edstica positiva i les comparem amb les seves contraparts en caracter\u00edstica zero.<\/p>\n","protected":false},"parent":0,"template":"","categoria_sessions_conferences":[187],"class_list":["post-15178","sessions","type-sessions","status-publish","hentry","categoria_sessions_conferences-2a-jornada-tfm-2024"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/scm.iec.cat\/eng\/wp-json\/wp\/v2\/sessions\/15178","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/scm.iec.cat\/eng\/wp-json\/wp\/v2\/sessions"}],"about":[{"href":"https:\/\/scm.iec.cat\/eng\/wp-json\/wp\/v2\/types\/sessions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/scm.iec.cat\/eng\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15178"}],"wp:term":[{"taxonomy":"categoria_sessions_conferences","embeddable":true,"href":"https:\/\/scm.iec.cat\/eng\/wp-json\/wp\/v2\/categoria_sessions_conferences?post=15178"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}